Valoració de Resultats

 NOTA DE PREMSA

1.    En primer lloc volem manifestar la nostra satisfacció pels resultats obtinguts, tant a nivell nacional com a nivell de Illes  i de Menorca. De la mateixa manera volem  felicitar als diputats i senadora elegits per Menorca fruit de la voluntat de l’electorat. També volem agrair l’esforç  de tota la gent d'EM que ha col·laborat en aquesta campanya. Una campanya marcada per l’austeritat, amb un pressupost simbòlic, 700 €, sense publicitat, sense paperetes a les cases, etc.

2.    Dit açò volem destacar alguns elements claus a l’hora de fer la valoració d’aquestes eleccions. En primer lloc, la victòria del PP, no per esperada, deixa de ser una mala notícia, per la contundència de la mateixa, la concentració de poder institucional que queda en mans del PP : a nivell nacional, a nivell autonòmic i municipal. Ens preocupa en especial tot allò que no ha dit el Sr. Rajoy que faria si guanyava les eleccions i les que ja ha anunciat : regulació de la negociació col·lectiva, modificació llei de l’avortament, privatització d’empreses públiques, reducció de serveis bàsics en educació, sanitat i serveis socials, tal i com ja estan fent a les comunitats autònomes on governa. I ens preocupa perquè la submissió als poders econòmics internacionals, igual que amb el PSOE, serà total. Dèiem que era una victòria esperada, deixada en safata de plata pel PSOE. En realitat és més per demèrits dels socialistes que no per mèrits del PP. Basta recordar que el PP només guanya 600.000 vots dels 4.500.000 que perd el PSOE.  I aquest és resultat de la política de dretes realitzada pel PSOE els darrers 2 anys, amb la reforma laboral, l’abaratiment de l’acomiadament, la congelació de pensions, la reducció dels salaris dels treballadors públics, la reforma de la constitució, la submissió a Brussel·les, i sobretot, els 5 milions d’aturats. També volem ressaltar que el bipartidisme ha perdut fins a 27 diputats, donant peu a un parlament més plural.

3.    En segon lloc, volem destacar el resultat obtingut per I. U. a nivell nacional, passant de 900.000 a 1.700.000 vots. Una prova més de la  injusta llei electoral és que el PP puja 600.000 vots i guanya 32 diputats, IU guanya prop de 800.000 vots i només 9 diputats més. És la llei d'Hondt. Però més enllà d’aquesta reiterada denúncia sobre el sistema electoral del nostre país, els 11 diputats permetran tenir, no tan sol, un grup parlamentari propi i fort, sinó també una diversitat de veus que multiplicaran la labor d’oposició al PP, labor que no creiem que el PSOE tengui fàcil fer si és coherent amb la política realitzada aquests 4 anys. 

Onze diputats, que amb un sistema electoral més just significarien 25. I cal destacar l’obtenció de l’acta de diputat per Astúries de Gaspar Llamazares, com a premi a la magnifica feina realitzada en solitari durant aquest mandat. Amb la presència i missatge contundent de Cayo Lara, amb la presència de 3 diputats per Barcelona, 2 d’ells d'ICV i un més, per primera vegada, d'EUiA. L’obtenció del diputat per Saragossa amb coalició amb CHA, o d'Alberto Garzón, independent, economista, membre d'ATTAC i del moviment 15-M, elegit diputat per Màlaga. En definitiva, un premi a la coherència i a explicar  les coses ben clares a la ciutadania.

4.    A nivell de Balears i de Menorca, la satisfacció és igual de gran. A Balears s’ha passat del 2.8 % al  5 %, desafiant tots els pronòstics que ens donaven un resultat testimonial davant la possibilitat de vot útil cap a la candidatura de coalició liderada pel PSM. En aquest sentit s’ha de recordar que si s’hagués repetit l’experiència de Progressistes de 2004 s’hauria obtingut per primera vegada un diputat no "bipartidista". I ja pensant estrictament en Menorca també estem molt satisfets en millorar els resultats de 2008, passant del 4.2 al prop del 7 % (6.78), i un augment de quasi 1.000 vots absoluts, i també millorant el resultat de les locals de maig. Volem recordar que amb aquests resultats EM hagués obtingut amb holgura tant un conseller al CIM com un diputat al Parlament balear. També ens consolida com a tercera força política a Menorca, anant amb solitari.

Aquests resultats de tercera força política també es mantenen al Senat, amb un percentatge lleugerament inferior (5.72 %), fruit d’un dels elements més preocupants d’aquestes eleccions, com és l'altíssim número de vots nuls (6.54 %) i en blanc (7.50 %), que arriben al 14 %. Senyal inequívoca  de la valoració que fa gran part de l’electorat d’aquesta càmera, que en el format actual és inútil. Però també volem recordar que en la pràctica, els vots nuls i en blanc acaben beneficiant el bipartidisme. En aquest cas el resultat al CIM hagués estat de 8 a 5 favorables al PP.

5.    I com a missatge final des d'EM - EU volem manifestar el nostre ferme compromís en defensar en tots aquells àmbits d’actuació tinguem, ja sigui institucional o al carrer, totes les conquestes de benestar social que s’havia obtingut en els darrers 30 anys, i que ara, amb les polítiques neoliberals de PSOE i PP, estan en perill.

Maó, 22 de novembre de 2011

Comissió Executiva d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida

AGRAIMENT

En nom propi i d'Esquerra de Menorca - Esquerra Unida, volem agrair a totes les persones que han col.laborat en aquesta campanya electoral, l'esforç per fer arribar al màxim de gent les nostres idees, propostes i missatges. Una campanya realitzada pràcticament sense mitjans, sense recursos econòmics, i que ens ha obligat a difondre aquest missatge a través d'altres formes, com aquesta mateixa que hem emprat durant aquestes setmanes.

També volem agrair a totes aquelles persones  que han dipositat la seva confiança en la nostra formació a l'hora de votar. Gràcies a persones com ells, a tot l'estat nacional, s'ha pogut aconseguir un resultat fantàstic al Congrés dels Diputats, passant de 2 a 11 diputats, que amb una llei electoral més justa ens donaria fins a 27 diputats. A tots voltros, a tots ells, ens comprometem a defensar totes les conquestes socials que ja estan en perill fruit de l'onada de política neoliberal que domina Europa.

Antoni  Carrillos, Juanmi Gomila i Àgueda Tur.
Candidats al Senat i Congrés dels Diputats

Democràcia o Mercats

 NOTA DE PREMSA

Els candidats d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida al Congrés dels Diputats, Joan Miquel Gomila i Agueda Tur i el candidat al Senat per Menorca, Antoni Carrillos, han presentat avui a Maó la disjuntiva  que es dona a les eleccions entre democràcia i mercats.

Ens trobem en un moment molt difícil i delicat i  el dia 20 de novembre  tindrem  una de les escasses oportunitats en les que els ciutadans podem decidir el que volem, cap a on volem anar. Ens trobem davant una disjuntiva a la qual hem de saber fer front. Aquesta no és altra que la de triar entre democràcia o mercats, deixar que els qui no són elegits decideixin el nostre futur o prendre consciència com a societat  i elegir ser els amos del nostre destí o al manco intentar-ho.

         No és una decisió tan fàcil com pot semblar a primer cop d’ull. El sistema electoral espanyol impedeix que la representativitat no sigui l'equivalent al número de vots, és a dir, no tots els vots compten el mateix. Així, dos diputats d’IU van costar el 2008 un milió de vots, cinc-cents mil cadascun, mentre que cada diputat o diputada del PP o PSOE van costar entre 54-64 mil vots. Injust? El més trist de tot és el fet de que qualsevol d’aquests partits  que fins ara han governat l’estat espanyol han estat les titelles dels qui vertaderament comanden : les grans empreses multinacionals, els bancs, l’economia especulativa, etc.

De què han servit els continus "missatges" que ha enviat el Sr. Zapatero als anomenats mercats?  Totes les mesures i retallades que s’han produït i encara es produeixen no han tingut un altre resultat que més atur, pitjors serveis públics, empitjorament de les condicions laborals, etc. Des de l'inici de l'aplicació de les distintes mesures, s'ha frenat en sec la tíbia recuperació econòmica i l'atur s'ha disparat fins als 5 milions de persones. A més sembla que hem d’assumir que la culpa és nostra, dels treballadors, dels aturats, dels que tenen les condicions laborals pitjors. Igual que passa a la societat d’EE.UU. “tu ets el culpable de la teva situació, aquesta societat dona oportunitats a tothom, si tu has fracassat la culpa és teva “ ens diuen que hem viscut per damunt de les nostres possibilitats. Volen que treballem mes temps per menys salari, retallen en educació, serveis socials, sanitat... Tenim una dreta declarada que no diu res en campanya, l’únic que hem pogut saber és que segons el Sr. Rajoy, li agraden les mesures que ha pres el govern anglès , però no ens diu quines són (retallades en despesa social, educativa, sanitària...). Evidentment no els interessa.

Per altra  banda ens trobem amb un Sr Rubalcaba, que diu coses que no tenen credibilitat, entre altres coses perquè ell mateix ha votat en contra al Congrés dels Diputats quan les ha presentat IU : ”... la falta de coratge polític els ha convertit en part del problema i no de la solució “ (Vicenç Navarro).

Les mesures a prendre haurien d’esser diametralment oposades a les que es prenen. En un moment en que l'activitat privada és incapaç d'impulsar l'economia només el sector públis pot exercir aquesta funció de motor. Per aquest motiu s’hauria d’afavorir la creació de llocs de feina directes en els serveis públics com sanitat, educació i serveis socials,  i indirectes en els sectors privats relacionats amb l'obra pública finançats per les administracions  públiques, alhora que crear condicions favorables per a la contractació de les PIME’s . No es pot permetre que per una banda els bancs es “reflotin”  amb diners públics, mentre que per altra es permeten els desnonaments. Cóm pot ser que una entitat privada rebi una quantitat de doblers tant gran, sense res a canvi ?

Aquesta crisi és una estafa que, a més hem de pagar els que menys tenim, i els mercats, mentre, es troben per damunt dels estats, les seves constitucions i parlaments, com clarament podem veure aquests dies a Grècia o  Itàlia, on han imposat governs que res tenen a veure amb la representació democràtica. Ja ni un Berlusconi és suficient. El que no ha pogut la corrupció, els escandols, la prepotència, les sentències judicials, les protestes ciutadanes, en canvi sí ho han pogut els mercats financers. Tot sigui per tenir un president que doni “confiança als mercats” encara que sigui per un dia o unes hores ...

D'altra banda, la llista de ex- ministres o alts càrrecs del PP  i del PSOE com a assessors o membres de consells d’administració de multinacionals o bancs és enorme (gas natural, Endesa, Bankia , Telefónica, Vueling ...). Imaginin els interessos que poden defensar (?!?!).

Hem d’aturar l’economia especulativa i passar a l’economia real, i supeditar de pas aquesta economia a la conservació del medi ambient. És a dir, que es pugui garantir la vida al planeta ...  El PP i el PSOE tenen més en comú del que ells mateixos es pensen i són tan il·lusos (o no ) que si guanyen les eleccions governaran l’estat  espanyol, però no deixaran de ser unes simples titelles en les mans dels anomenats mercats. Per tots aquests motius demanem molt sèriament que la gent elegeixi entre més del mateix o democràcia.

Com ha dit recentment un conegut periodista, el debat a dos va ser una farsa. Es van limitar a debatre sobre el 20 % de coses que els diferencien, però no de l’altre 80 % de coses que tenen en comú.

Maó, 16 de novembre de 2011

Comissió Executiva d’Esquerra de Menorca – Esquerra Unida

Trobada de sindicalistes de CCOO amb EM-IU. Els candidats de EM-IU presenten les seves propostes electorals a delegats i delegades de CC.OO.

NOTA DE PREMSA

Els candidats de EM-IU a les eleccions generals s’han ofert a presentar les seves propostes electorals als representants dels treballadors de manera directa i en un acte en el què els delegats puguin també demanar als candidats dubtes o fer suggeriments. Per això des del sindicat s'ha  organitzat una trobada per aquest  divendres dia 18 a les 11 h. als locals de CC.OO. de Maó en la que participaran els candidats al Congrés dels Diputats, Juanmi Gomila, i al Senat, Antoni Carrillos.

Aquesta reunió oberta és una més de les que s'han produït durant aquestes setmanes, en les quals també s'han reunit amb UGT, l'STEI o la plataforma El Transport Aeri ofega Menorca. 

Comissió Executiva d'EM - EU

Maó, 16 de novembre de 2011

HABITATGE, HIPOTEQUES I BANCA

 NOTA DE PREMSA

Segons l’article 47 de la Constitució Espanyola, "Tots els espanyols tenen el dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat, i els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret ...”

De fet, la Constitució Espanyola està plena de drets expressament  reconeguts i que tendeixen a garantir mesures que ajudin a  aconseguir una qualitat de vida mínimament digna dels ciutadans/es. Com també recull en el seu article 35 el dret a un treball digne i remunerat per a satisfer les necessitats personals i familiars.

Malauradament aquesta espècie de carta de drets que contempla la nostra constitució no tenen més valor que el que aguanta el paper. Els drets necessiten ser regulats amb posteriors lleis per tal de poder ser efectives. Evidentment, en el cas del treball i l’habitatge queda clar que no s’ha aconseguit. En canvi ens ha faltat temps per modificar la carta magna per introduir una exigència, una més, dels “mercats” : la limitació pressupostària per llei. 

Des de EU, defensam i  proposam garantir el dret constitucional a l’habitatge i per aquest motiu creiem  necessari el desenvolupament de diverses mesures com:

- Reforma de la llei d’enjudiciament civil en matèria de desnonaments, amb la incorporació de la formula de dació en pagament, com a manera de cancel·lació del deute amb l’entrega del be hipotecat. Qüestió que ja vam presentar al Congrés dels Diputats en el present mandat i va ser votat tant per PP com per PSOE (tot i que ara la defensa).

- Mentre açò no arribi, establir una moratòria que suspengui tots els desnonaments, de manera que cap nucli de convivència es quedi sense vivenda. Amb caràcter retroactiu.

- Creació d’un parc públic de vivendes en règim de lloguer moderat per els “stocks” actualment en possessió de la banca i els promotors, que serien adquirits per les administracions públiques a preu de cost, a través de cèl·lules hipotecàries i altres mecanismes financers . A aquestes s’haurien d’afegir les obtingudes  per l’expropiació de vivendes desocupades .

Des de EU, també proposam un seguit de mesures referents a la banca, que les podríem resumir en tres punts:

- Transformació de les caixes d’estalvi en un sistema de banca pública, mitjançant la nacionalització de les mateixes.

-  Recuperació de la banca pública especialitzada : banc de crèdit hipotecari, banc de crèdit local, banc exterior, renacionalització de Caja Postal i constitució a partir del ICO, d’agències públiques d’inversió a totes les CC.AA.

-  Les ajudes percebudes per la banca privada han de convertir-se en paquets de capital propietat de l’estat. Prohibició de repartir-se dividends, bonos o  altre tipus de complement a institucions financeres que hagin rebut qualsevol tipus d’ajut públic.

Comissió Executiva d’EM - EU

Maó, 15 de novembre de 2011

HIPOCRESIES I VERITATS NO CONTADES

S’apropa el 20 N i en els darrers dies estem assistint en els mitings que s’estan fent per part dels partits majoritaris, a tot tipus d’arguments per intentar convèncer a la població. Tot val, la gran frase, la gran desqualificació del rival sense arguments de fons. Ara be, s’estan guardant molt les formes en alguns aspectes que tots tenen que ocultar, perquè els dos defensen o pateixen del mateix. S’esforcen en demostrar-nos que no són iguals. Evidentment que no són exactament iguals, però defensen el mateix pensament econòmic que els hi dicten des d’Europa. I pot ser veritat, una retallaran per aquí i altres per allà. Uns ho faran més visible, altres més dissimulat. Uns retallaran en sanitat i educació, altres congelen les pensions o retallen els sous dels treballadors públics. Uns estan pensant en rebaixar impostos als que més tenen, altres allarguen l’edat de jubilació fins als 67 anys.

En el fons, tots obeeixen els dictats de la Sra. Merkel i companyia, i així, tots dos voten a favor de la reforma de la constitució en allò que els hi convé, sense passar per la consulta a la població. Una reforma exprés per modificar la carta magna per introduir una exigència, una més, dels “mercats” : la limitació pressupostària per llei.  Per la mateixa regla de tres també podríem exigir que contemplés un mínim pressupostari per educació, sanitat i serveis socials, no ? Però no, açò no interessa ni a la UE, ni al Banc Central Europeu, ni al FMI ni als dos partits majoritaris que governen a l’Europa occidental, socialdemòcrates i conservadors, és a dir a Espanya, PSOE i PP.

  

Tampoc els hi ha faltat temps als poders econòmics internacionals per “nomenar” als nous presidents de govern de Grècia i Itàlia. Efectivament, el nou primer ministre grec, Lukas Papadimos, fou vicepresident del Banc Central Europeu sota el mandat de J. C. Trichet, i abans havia estat economista en cap del Banc de Grècia. I el successor de Berlusconi a Itàlia, Mario Monti, fou Comissari Europeu de la Competència i Mercats durant 10 anys, a més de assessor de la companyia Goldman Sachs, un dels grups inversors més importants del món.

En el fons, estam assistint impassibles a la substitució de la classe política per tecnòcrates d’origen neoliberal, la substitució dels parlaments nacionals per les directrius dels poders econòmics internacionals, en definitiva el segrest de la democràcia parlamentària. Com acaba de dir el cap del Consell Europeu, Van Rompuy,  no se necessiten ni eleccions ni parlaments sinó governs dirigits per tècnics que apliquin les mesures dictades per Europa. Basta recordar el penós paper que està fent el Parlament Europeu en tota la crisi.

I tampoc hem d’oblidar el paper dels dos darrers ex presidents de govern que ha tingut Espanya. José Maria Aznar, assessor per a l’Amèrica Llatina del grup Endesa, fitxat a principis d’any amb un sou de 200.000 € anuals, que ha de sumar al seu lloc de membre del Consell d’Administració de News Corporation (una filial de l’imperi Murdoch), que va reconèixer uns ingressos de 100.000 € en l’exercici fiscal de 2009. Però tampoc es queda curt un dels acompanyants dels darrers mitings de Rubalcaba, Felipe Gonzalez. També fitxat a finals de 2010 pel grup Gas Natural Fenosa, curiosament un dels rivals de la Endesa d’Aznar. En aquest cas, Gonzalez ocupa lloc en el Consell d’Administració, amb un sou brut de 126.500 € anuals en el grup participat per La Caixa i Repsol. Podem entendre ara perquè el PP i el PSOE, una vegada més, van fer la vertadera “pinza” al Congrés dels Diputats (25 de gener de 2011) votant en contra de la proposta de IU de fer incompatible el cobrament dels 80.000 € anuals com a sous vitalicis amb els ingressos que puguin tenir a nivell privat.

Per cert, saben qui va defensar aquest rebuig per part del Partit Popular ? El Sr. Rajoy, el qual va dir textualment  que era necessari  per a que els ex presidents “...puedan llevar una vida razonable" o que  "no hay ninguna norma que impida trabajar a González y Aznar en la empresa privada mientras cobran una pensión pública vitalicia”.

I saben qui va defensar aquest rebuig en nom del govern de Rodriguez Zapatero ? Idò sí, el Sr. Rubalcaba., llavors portaveu del govern.

I mentrestant, la gent passa fam i els hi foten la casa perquè no poden arribar a finals de mes.

Juan Miguel Gomila Ribot.

Candidat al Congrés per Esquerra de Menorca – Esquerra Unida

Maó, 14 de novembre de 2011

Taula Informativa a Maó

Aquest dissabte la candidatura d'Esquerra de Menorca - Esquerra Unida al Congrés dels Diputats i al Senat ha muntat una paradeta al centre de Maó per tal de distribuir el material editat per a aquesta campanya electoral. Juntament amb els folletons resums del programa també s'han lliurat les paperetes i sobres de votació, atès que enguany no arribaran a tots els domicilis. Per aquest motiu tots aquells que vulguin que els hi facem arribar les paperetes ens ho poden fer saber al mail : organitzacioemeu@gmail.com.

Els nostres companys, Juanmi Gomila, Ague Tur i Antoni Carrillos

Aquests propers dies també es treurà taula al centre de la ciutat per acabar de repartir aquests materials, juntament amb altres com bosses de compra, punts de llibre, bolìgrafs, adhesius o imans amb la imatge del nostre entranyable mussol verd.

Comissió Executiva d'EM - EU
Maó, 13 de novembre de 2011